Fruit d’un projecte molt més ampli i ambiciós, l'edifici és l’únic testimoni que ha arribat fins als nostres dies del recinte fabril de la Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense, ideat entre 1878 i 1883. Considerada el punt de partida del procés creatiu de l’arquitecte, la nau de blanqueig de cotó de la cooperativa destaca per la importància de l’experimentació amb els arcs parabòlics, utilitzats per primera vegada com a elements estructurals. Aquesta solució arquitectònica esdevindria posteriorment un element clau i molt representatiu de l’obra gaudiniana.

L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 1982, acull des de l’any 2010 la seu del Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró, espai d’exhibició de la Col·lecció Bassat.