Projecte Arquitectònic
Antoni Gaudí va mantenir una estreta relació personal i professional en els seus anys de joventut amb Salvador Pagès, un dels líders més destacats del moviment cooperatiu de finals del segle XIX a Catalunya. Aquest industrial tèxtil va ser el fundador de la Cooperativa la Obrera Mataronense, societat fundada el 1864 i instal·lada a l’antiga vila de Gràcia, que l’any 1874 va traslladar-se a la ciutat de Mataró.
L’aproximació de Pagès envers les idees del socialisme utòpic el van portar a encarregar al jove arquitecte el disseny d’un complex industrial que seguís el model de les colònies obreres, incorporant equipaments socials i habitatges per als cooperativistes.
Gaudí va començar a treballar en el projecte l’any 1878, just després de finalitzar els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, col·laborant intensament en la planificació de les diverses instal·lacions amb l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes. El projecte integrava les construccions preexistents i ideava un conjunt que comptava amb nous edificis fabrils, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis on s’ubicava l’escola, la biblioteca, el casino i la seu social de la cooperativa.
Del conjunt ideat per l’arquitecte tan sols se’n va materialitzar una petita part: dos habitatges, corresponents a la del director i a la del porter, uns sanitaris i una nau destinada al blanqueig de cotó. D’aquests edificis, construïts l’any 1883, únicament se n’ha conservat els dos darrers.
La nau de blanqueig
L’edifici projectat per Gaudí és d’una gran simplicitat i senzillesa. En aquesta primera aproximació envers l’arquitectura industrial, l’arquitecte dissenya una gran nau construïda amb tretze arcs parabòlics esvelts i resistents, creats per petits trams de fusta muntats amb perns, seguint el model de l’arquitecte renaixentista francès Philibert de l’Orme. L’ús d’aquests arcs permet a Gaudí crear un espai ampli i diàfan de gairebé 600 metres quadrats sense haver de recórrer a divisions internes o a sistemes estructurals com columnes o pilars. Es tracta d’una solució molt innovadora en aquella època, que defuig els models constructius establerts i mostra la gran capacitat creativa i l’enginy tècnic del jove arquitecte.
La nau de blanqueig destaca per la seva austeritat i funcionalitat, molt allunyada de la profusió ornamental, de l’experimentació espacial i del joc amb els elements historicistes i naturalistes que caracteritzarien posteriorment la seva obra. En aquest edifici els arcs esdevenen els únics protagonistes i desenvolupen un paper no només estructural, sinó també decoratiu. En la seva obra inicial, Gaudí crea un espai d’una gran originalitat i modernitat, que potencia la bellesa de la nuesa constructiva, tant dels materials utilitzats, com la fusta, el maó i el ferro, com dels propis elements sustentadors.
Els serveis sanitaris
A pocs metres de la nau de blanqueig es conserva el pavelló de les latrines, una construcció cilíndrica de reduïdes dimensions que és considerada la més antiga de tot el conjunt de la cooperativa. L’interior de l’edicle està dividit en dues meitats per tal de separar els serveis d’homes i de dones, als quals es pot accedir per portes d’accés independents. Aquesta modesta construcció destaca pel disseny de la forma de la seva coberta, una volta enlairada que permet la renovació de l’aire per un sistema de sifó. Gaudí posteriorment utilitzaria aquesta solució en les torres de ventilació de la Casa Vicens o en les cavallerisses de la Finca Güell.
La importància de l’edifici rau en els materials i els motius ornamentals utilitzats. L’edicle està decorat amb aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada i testeres esglaonades a les portes i finestres, elements genuïnament gaudinians que s’aniran repetint i transformant en molts dels seus projectes.
L’abella de Gaudí
L’any 1884 Gaudí va dissenyar l’estendard de la societat, un element molt habitual a l’època que s’utilitzava per presidir les festes i els actes solemnes. De l’original, que no ha arribat als nostres dies, se’n conserva l’abella de bronze que el coronava, al·legoria de la indústria, la laboriositat, la tenacitat i l’estalvi. Actualment aquesta peça forma part de la col·lecció del Museu de Mataró.
