MUSEU DE L'ESTAMPACIÓ / PREMIÀ DE MAR

3 desembre 2023 - 3 març 2024

GRANS FORMATS. OBRES DE LA COL·LECCIÓ BASSAT

Opus 2/68 d’Àngel Jové és el primer quadre que van comprar Carmen i Lluís Bassat. Era l’any 1968, feia tres anys que s’havien casat i, segons expliquen ells mateixos, el van pagar a terminis. Opus 2/68 va lluir sol a casa els Bassat fins l’any 1973 quan una segona adquisició incità l’esperit col·leccionista del matrimoni.

“Era octubre del 1973. Recordo que anava visitant galeries del carrer del Consell Cent. Vaig entrar a la Galeria Adrià, on exposava Xavier Serra de Rivera i vaig quedar enamorat de la seva obra. Vaig comprar el quadre Bañista i vaig iniciar una relació de confiança tan gran amb Miquel Adrià i Francesc Mestre que poc temps després comprava el trenta cinc per cent de la galeria i convencia uns amics meus perquè en compressin un altre trenta cinc per cent. No vam guanyar diners. Vam guanyar molt més. Jo l’amistat d’en Miquel, d’en Francesc i d’un grup d’artistes pels quals sento devoció”

Lluís Bassat segueix col·leccionant i des d’aquell dia de l’any 1973 segueix comprant obra, tant d’artistes coneguts de tothom com Picasso, Tàpies, Saura, Calder, Picabia, Chillida, Miró, Guinovart, Appel, Clavé, Millares, Oteiza, Plensa, Christo o Henry Moore entre d’altres, com dels considerats secundaris, contribuint així a reivindicar-los com es mereixen. Perquè dels artistes que l’apassionen, n’acostuma a tenir un nombre suficient d’obra que permeti seguir-ne la trajectòria alhora que evidenciar el poder creatiu del conjunt de la plàstica catalana.  

L’any 2010 la Col·lecció Bassat va deixar de ser privada. Fruit de la col·laboració publico-privada entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Carmen i Lluís Bassat, s’exposa a la Nau Gaudí de Mataró, l’antiga nau de blanqueig de cotó que Antoni Gaudí va construir l’any 1883 per a la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense. D’ençà de la inauguració de la primera exposició el novembre del 2010, s’ha cobert la cronologia que va de l’any 1911 al 2022 a través de tretze exposicions. Es tracta d’una iniciativa que aposta, des de Mataró, per l’art i la cultura del país i que a través de la Col·lecció Bassat contribueix a omplir el buit cronològic pel que fa a la representació d’aquests artistes als museus de Catalunya.

És en aquest sentit que presentem l’exposició Grans formats. Obres de la col·lecció Bassat de set artistes, tots ells en actiu i en la plenitud de la seva trajectòria, al Museu de l’Estampació de Premià.

La Menina de Perecoll, és exemple de com la renúncia a la resta de colors no és impediment per crear uns personatges en els que el protagonista és, senzillament, una taca negra sobre un fons del mateix color. Més de trenta anys treballant el negre sobre negre, l’han dut a un domini de la pinzellada i la gestualitat que li permet aconseguir, no només el volum, sinó visualitzar el moviment.

Per en Marc Prat, el rostre, mostra la cara més veraç de l’existència humana. Talment una màscara, Meditació IX, permet el recolliment interior, no només físic per la separació que provoca la màscara, sinó perquè situa l’home com a protagonista, tant en la seva presència real com en la seva absència. L’austeritat cromàtica d’aquest rostre d’ulls clucs ens porta a la meditació pictòrica i existencial.

Les escultures de Samuel Salcedo també tenen els ulls clucs. Dark i Light, fosc i clar, negre i blanc, ens porten a la reflexió a través d’uns rostres amables, polits i silents. No són màscares sinó rostres anònims que a través del silenci que els envolta desprenen una tranquil·litat que mena al recolliment més que a la reflexió existencial.

La pell és el protagonista de l’obra de Josep M. Codina i del seu llenguatge pictòric. La pell de la superfície de l’obra, treballada amb capes i veladures quasi tàctils, però també la pell del cos, aquest òrgan que ens protegeix i ens aporta sensació de fred o calor, de suavitat o aspror, de dolor o de plaer. Les obres de Josep M. Codina traspuen el pas del temps a través de les arrugues, les cicatrius, que esdevenen escriptura poètica, quasi abstracta.

Pep Carrió també reflexiona a través de la pell. La sèrie Anatomies presenta cossos de mida real, nusos, sense rostre, anònims, que decora pacientment fins a tornar-los corporis. Carrió materialitza la pell de les seves Anatomies amb motius florals, amb un aparell circulatori recreat i detallat o amb trames de punts amb pirogravat, de manera que cada un d’aquests cossos representa un estat d’ànim intrigant i oníric.

En casa de Walter, l’obra de Regina Giménez esdevé una arquitectura quasi abstracta. La seva subtil utilització del collage li permet crear diferents plans, que emmarcats en rectangles la duen a crear un món entre real i imaginat. Partint del racionalisme de les cases de Walter Gropius, l’autora aconsegueix escapar del tema per transportar-nos a la serenor d’una llar més que d’una casa. És una obra suspesa en el temps i l’espai, intemporal. Una arquitectura quasi abstracta.  

Llavis és una obra de Manuel Boix de quan treballava i exposava amb Rafael Armengol i Artur Heras. No eren un grup ni tenien un manifest, eren la trilogia que inicià el Nou Realisme valencià. Llavis, una obra d’aquell moment, fragmenta la realitat, la treu del seu context, on la perspectiva no existeix i on la imatge és engrandida. D’una tècnica meticulosa, Boix qüestionava la funció de l’art dins la nostra societat i revaloritzava l’ofici i el poder de la imatge en un moment en que l’informalisme ho aclaparava tot.

No voldria acabar sense agrair al Museu de l’Estampació, compartir aquesta exposició per difondre l’art de casa nosta.

Núria Poch, comissària de l'exposició

MUSEU DE L'ESTAMPACIÓ