Ràfols Casamada

MUSEU ARXIU DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

3 juny - 31 juliol 2016

El novembre de l’any 2010 inauguràvem la primera exposició del fons de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí, iniciant així les activitats que el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró -constituït per l’Ajuntament de Mataró i la Fundació Privada Carmen i Lluís Bassat- du a terme al primer edifici que va construir Antoni Gaudí.

El Consorci és l’organitzador de les cinc exposicions de la Col·lecció Bassat que s’han portat a terme fins ara i de les mostres Gaudí ahir i avui. Dues lectures: Joaquim Gomis i Ramon Manent (juny-agost 2014); Tempus Fugit. 24 artistes de Mataró (març-maig 2015); Col·lecció Guéron. Art Inconformista Rus juny 2015-gener 2016), la més internacional de totes les exposicions que han tingut lloc a la Nau Gaudí i Art Brut, en col·laboració amb les Fundacions Setba i Sant Pere Claver de Barcelona (gener-març 2016). A més de a la pròpia Nau Gaudí, s’han exposat obres del fons artístic de la Col·lecció a Calella i a Sant Joan de les Abadesses, i per primera vegada el 2015 es va fer una exposició fora de Catalunya, Colección Bassat 1947-1948 al Centro de Arte Alcobendas (Madrid). I és en aquesta col·laboració amb d’altres institucions que ens complau presentar al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, una mostra monogràfica d’Albert Ràfols-Casamada que s’emmarca en l’exposició Col·lecció Bassat 1980-1989 (I) que es pot veure a la Nau Gaudí de Mataró. 

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) va néixer en una família dedicada a l’art -el seu pare era el conegut pintor noucentista Albert Ràfols- i ell mateix, va dedicar la seva vida a l’art com a pintor, poeta i pedagog, amb un profund respecte per la pintura, respecte que compartia amb la seva dona i també pintora Maria Girona.

La pintura de Ràfols-Casamada és una pintura en llibertat. Una pintura compromesa amb els temps històrics però sobre tot amb la realitat. Compromesa amb la tradició de la qual arrenca, la pintura moderna, i compromesa, sobretot, amb l’ofici mateix de pintor, en recerca constant a través de la tècnica, de la matèria, del color i de l’espai. Treballava amb colors matisats, amb relacions cromàtiques matisades, amb transparències, amb la incorporació del collage. Va dur a terme una progressiva depuració dels mitjans d’expressió, substituint la pinzellada per les masses de color que es limiten les unes a les altres, composant amb traços lineals que harmonitzen el cromatisme, totalment integrats en el quadre. Cercava l’harmonia, l’equilibri, l’ordre i l’essència, el sentiment poètic. De manera racional, conscient i volguda, cercava la depuració de tons i línies. Com explica Victòria Combalia a la presentació del catàleg de l’exposició de Ràfols a Can Palauet, l’any 1998 “(...) l’art d’Albert Ràfols es podria proposar com l’exemple d’una aspiració a un equilibri, a un cert classicisme, un ideal que, encara que sembli paradoxal, està present a una bona part de l’avantguarda”. Ràfols-Casamada cercava l’essència, no de les coses, sinó d’una certa relació d’un mateix amb les coses, amb el món que ens envolta.

Tal com escrivia el propi Ràfols l’any 1985 “El més difícil de l’ofici de pintor és construir-te el teu propi camí. Determinar d’entrada els paràmetres dintre dels quals t’agradaria moure’t i avançar per aquest espai dibuixant una trajectòria coherent. I és especialment difícil perquè t’obliga constantment a elegir i a renunciar a moltes coses. Però el que resulta més interessant és que, de vegades, allò a què renuncies acaba tenint també un ressò en la teva obra.

(...) hi ha sempre al darrera un afany de síntesi, un interès prioritari pel color que va de la recerca de la lluminositat i la vibració a l’estudi de noves harmonies on tinguin entrada les tonalitats sordes o fosques, on es conjugui puresa i densitat i on els tons mantinguin una clara individualització: la recerca de l’harmonia entre les tensions; l’economia de mitjans i l’equilibri entre intuïció i ofici, entre automatisme i voluntat”.

L’obra és el reflex de la seva voluntat de desenvolupar la seva vida d’artista com una aportació ciutadana a la col·lectivitat, la seva concepció de l’art com una convergència de tots els gèneres d’expressió cultural i artística: va participar en la il·lustració de llibres, en el disseny de figurins i decorats de teatre, en la decoració de ceràmica, en la impressió de teixits, en la concepció gràfica i en la realització de cartells, etc. Va participar en la vida ciutadana com a professor, com a pedagog i el seu nom va estar present en totes les manifestacions de protesta contra l’opressió de la llibertat.

Però com diu el propi Ràfols al catàleg abans esmentat: “I acabo. Perquè és l’obra la qui ha de parlar, ella la qui ha de dir allò que no pot dir la paraula. És ella, amb allò que té de particular, la qui ha de parlar a la sensibilitat d’aquell qui la contempla i, per damunt de la intel·ligència, arribar a l’emoció”.

Text de Núria Poch

Catàleg on es reprodueixen les 15 obres exposades, amb text de presentació de la comissària de l'exposició, Núria Poch. Textos institucionals de Joan Mora i Buch, David Bote i Lluís Bassat.

Edita Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

MUSEU ARXIU LLAVANERES